Jo et flic, les sis i mitja!
No paro d'escandalitzar-me, com a purità obstinat de la llengua. Ja pots anar fent amb la mainada. Hem abandonat vells barbarismes de bocadillos i enxufes, però la precarietat de l'idioma senyoreja més que mai.
Els nens de casa viuen en un entorn clarament català: escola, família, amics, lectures, televisió. Són massivament de parla catalana, però ja pots anar fent. Tenen la formació per la qual tant ens delíem en la nostra llengua, però aquesta se'ns empobreix a marxes forçades, escarnint tothora el castellà. Ja no s'és enlloc, si no que s'està, ja no es desvetllen nens amb mal de panxa o pares amb maldecaps, sinó que ho fan els secrets. Ni tan sols es fan pets, es tiren. I encara que a escola els ensenyin a dir empènyer i nosaltres, pagesols, en diem pitjar, ells en diran emputxar per més que els retopis. Però el súmmum són les hores. Qui queda avui que encara quedi a dos quarts de set? Ja comença a fer vergonya dir-ho. Pots passar per arcaic o del morro fort. I no són pas només les generacions que pugen, són gent de la meva edat, locutors reconeguts o fins i tot les mares que ens van ensenyar a parlar un idioma que oficialment no existia. I tan maca que és, i senzilla, aquesta distribució cartesiana del temps que sempre ens acosta al futur i mai ens remet al passat o ens fa anar amunt i avall absurdament.
Jo et flic, que diria la meva àvia -en una expressió preciosa que ja pocs coneixen i ningú utilitza-, les sis i mitja!
Xavier Albertí
Diari AVUI, 6/1/2007
Els nens de casa viuen en un entorn clarament català: escola, família, amics, lectures, televisió. Són massivament de parla catalana, però ja pots anar fent. Tenen la formació per la qual tant ens delíem en la nostra llengua, però aquesta se'ns empobreix a marxes forçades, escarnint tothora el castellà. Ja no s'és enlloc, si no que s'està, ja no es desvetllen nens amb mal de panxa o pares amb maldecaps, sinó que ho fan els secrets. Ni tan sols es fan pets, es tiren. I encara que a escola els ensenyin a dir empènyer i nosaltres, pagesols, en diem pitjar, ells en diran emputxar per més que els retopis. Però el súmmum són les hores. Qui queda avui que encara quedi a dos quarts de set? Ja comença a fer vergonya dir-ho. Pots passar per arcaic o del morro fort. I no són pas només les generacions que pugen, són gent de la meva edat, locutors reconeguts o fins i tot les mares que ens van ensenyar a parlar un idioma que oficialment no existia. I tan maca que és, i senzilla, aquesta distribució cartesiana del temps que sempre ens acosta al futur i mai ens remet al passat o ens fa anar amunt i avall absurdament.
Jo et flic, que diria la meva àvia -en una expressió preciosa que ja pocs coneixen i ningú utilitza-, les sis i mitja!
Xavier Albertí
Diari AVUI, 6/1/2007
posted by rebregat at 12:18 a. m.
